Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

abrontài, abrontàre , vrb: aprontai, aprontare 1 Definitzione pònnere o fàere sa cosa chi podet serbire tempus addenanti Sinònimos e contràrios allinzare, ammainare, ammanitzare, apariciai Frases soe abrontandu unu libbrigedhu de contos ◊ ti dhas aprontu illuegus is cosas chi mi as nau ◊ mi tocat chi apronte un'ammentu in poesia ◊ aprontau chi apa su coginau po porcedhu ciai andu ◊ àchina niedha e figu pasadina aprontat a s'amigu ◊ in su trassintru intrat Pepedhu aprontau a pulire s'istadha ◊ fut arribbandho sa festa e sa gente fut aprontandhosi ◊ a sa vita unu si aprontait chin agasazu e chi… su mazu! Tradutziones Frantzesu préparer Ingresu to prepare Ispagnolu preparar Italianu approntare Tedescu vorbereiten.

aggruíre , vrb: agruie, alguire, arguire Definitzione pigare, aprontare, portare o tènnere su chi serbit po calecuna faina, fàere, achipire faina, ammadurare nau de frutuàriu lompendho Sinònimos e contràrios abrontai, ammainare, ammanitzare, apariciai, coviare 1 Frases aiat induradu dies e dies arguíndhesi e fachèndhesi bellu (A.Deplano)◊ si podet arguire su màndhigu, su letu pro corcare ◊ no ischint comente arguire sa manera pro acurtziare mannos e minores a s'istúdiu ◊ su mastru at arguiu unu giassu in internèt ◊ amus arguiu su campionau de sa murra ◊ issa coitat a alguire su fatu de domo ◊ argúiti ca benit babbu tú! ◊ sunt arguindhe pro andhare a sa festa 2. sa figu ist agruindo a coe Tradutziones Frantzesu preparer Ingresu to prepare Ispagnolu preparar Italianu allestire Tedescu zurechtmachen.

allinzài, allinzàre , vrb Definitzione aprontare o su si aprontare po calecuna cosa; èssere in allinzu, isperare cosa Sinònimos e contràrios abrontai, ammainare, ammanitzare, apariciai Frases allinzadí is alas e bai, bessidinci a passillai! Tradutziones Frantzesu préparer Ingresu to prepare Ispagnolu preparar Italianu preparare Tedescu vorbereiten.

ammainàre , vrb: ammaniare Definitzione pònnere cosa a manera de andhare bene a dha pigare, a dh’aferrare cun sa manu, chi siat pronta a impreare, a si ndhe serbire / ammaniare su bestiàmine = assetiai, fai andai o abarrai pascendi comenti andat bèni a su pastori Sinònimos e contràrios abrontai, allinzare, ammanitzare, apariciai, cuncodrai Frases ammàina su logu ca ispetamus zente ◊ issa ammaniabat su cafè chin sos pistocos ◊ a isse l'ammaniaiant s'allozu e su gustu ◊ su massàgiu ammàniat sos trastos su manzanu chito ◊ sunt ammaniandhe pro su tusinzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu préparer Ingresu to prepare Ispagnolu preparar, montar Italianu allestire, dispórre Tedescu zurechtmachen.

ammanitzàre , vrb: ammanizare, manitzare 1 Definitzione cuncordare, fàere, pònnere cosa acanta o a manera de dha tènnere po dha pòdere pigare, pronta candho o comente serbit a calecuna faina, a un'iscopu Sinònimos e contràrios abrontai, allinzare, ammainare, apariciai, axilitae, coviare 1, manuire Frases za ses impressidu a ti cojare… no ti as ammanitzadu mancu domo!◊ ammanitzamus su logu pro fàghere sa festa ◊ pro semenare cheret ammanitzada sa terra ◊ l'amus ammanizadu nois totu su chi bi cheret ◊ ammanítzadi ca essimus!◊ po aforticare sa dinnidade de su sardu, cheret a dh'ammanizare (P.G.Sedda) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu apprêter Ingresu to prepare Ispagnolu preparar Italianu apprestare, predispórre, preparare Tedescu vorbereiten.

apariciài , vrb: apariciare, aparitzare Definitzione pònnere, acostire sa cosa a manera chi bèngiat bene a betu a dha pigare candho e ue serbit, o fintzes su dha fàere, cuncordare a manera chi siat comente serbit; nau de gente, su si cuncordare, bestire, èssere prontos a calecuna cosa / aparitzare sa mesa (pro manigare) = pònnere sos aparitzos, pònniri sa tialla, is pratus, cullieras, tratabbucus, tassas, gortedhus, fruchitas, àcua, binu, pani e àteru Sinònimos e contràrios abrontai, allinzare, ammainare, ammanitzare, axilitae, cuncordai | ctr. ispariciai Frases at apariciau durcis sardus e cosa de bufai ◊ cumentzaus a apariciai sa mesa ca est ora de prandi ◊ ant apariciau sa festa po s'intrada de s'obispu ◊ sas nues fint aparitzendhe abbísciu e abbísciu isteit 2. no ti aparicis ca tanti no ti portu! ◊ so bénnidu aparitzau pro mi chèrrere cunfessare Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu apprêter Ingresu to prepare Ispagnolu preparar, poner la mesa Italianu apparecchiare, approntare Tedescu decken, vorbereiten.

archimingiài , vrb Definitzione si narat de unu fàere deasi, pagu precisu, fai e fateriai, aprontare po calecuna cosa Sinònimos e contràrios altimizare, arminzare, oldinzare, ordimignare Tradutziones Frantzesu préparer, fabriquer Ingresu to prepare, to devise Ispagnolu preparar Italianu allestire, congegnare Tedescu zurechtmachen, zusammensetzen.

chinchinnàre , vrb Definitzione aprontare, cuncordare bene meda, pònnere is chinchinnos Sinònimos e contràrios allaputzai, cumpòniri, cuncodrai, mudai Frases chinchinnare s'aradu pro arare Ètimu ltn. concinnare Tradutziones Frantzesu préparer soigneusement Ingresu to prepare with ability and care Ispagnolu preparar con cuidado Italianu preparare con abilità e con cura Tedescu geschickt und sorgfältig vorbereiten.

codrimingiài , vrb: codromingiai Definitzione agiustare, aprontare po calecuna cosa Sinònimos e contràrios cuncodrai, conziminare, ordimignare | ctr. isconsiminzare Frases istau ca no m'iscabbullu de codrimingiai cussu pitzuedhu de arracatu! ◊ est unu giogu codromingiau po bendi cosa ◊ cumentzai a si codromingiai ca s'ora est incarrebendi! ◊ ita anca dhi as a codromingiai a cudhu letu, paris cuncodrendi su seprucu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu préparer, combiner Ingresu to prepare, to combine Ispagnolu preparar Italianu preparare, combinare Tedescu vorbereiten, vereinigen.

coviàre 1 , vrb: cunviare, cuviare Definitzione cuménciare a andhare, fàere su cunviu, su cuménciu de una cosa, aprontare sa cosa de pigare Sinònimos e contràrios atelare, comentzari, incomintzae, inghitzai, isprimitziai / ammaniai, ghiai, incarrebai Frases apo connóschidu albores e interinadas semper prosighindhe a s'atopu cuviadu (F.De Cortis)◊ apo a mandhigare su pane dae sa mesa impromissa cuviada adhàeche ◊ su fogu forroxat e sutzat sas venas in pàstinos de pascionu, die cun die dae sos mannos cuviados 2. sos pitzinnos no sunt ancora mannos: permítimi chi los cresca in santa paghe, chi los cúvie in s'ereta via (Pazzola)◊ no serrat pibiristas istanote sa Luna, ca cúviat sas istellas Ètimu itl. conviare Tradutziones Frantzesu préparer Ingresu to prepare Ispagnolu preparar Italianu preparare Tedescu vorbereiten.

ordimignàre , vrb: ordiminzare, ortomingiai Definitzione fai e fateriai, aprontare calecuna cosa ma chentza nudha de precisu; cricare de cuncordare trassa o ingannu a ccn. Sinònimos e contràrios altimizare, archimingiai, arminzare, atrapaciare, conziminare, imminzare, intelare 1, oldinzare, ordivinzare, ordoliare, organare Frases ite as ordiminzadu a chenare? ◊ ite ses ordiminzendhe totu su manzanu a martedhu e serracu? ◊ custa faina dh'apo ordimignada in tres tentighedhas ◊ fuat ferenau po s'ingannu chi dh'iat ortomingiau su fradi! 2. no bi at ànima in ziru: colat petzi una bardana ordiminzandhe disacatos ◊ cussos sunt ingannos bene ordiminzados Ètimu ltn. *ordiniare (+arminzare) Tradutziones Frantzesu concevoir, ourdir Ingresu to plot, to prepare Ispagnolu proyectar, urdir Italianu architettare, ordire, preparare Tedescu ausdenken, schmieden, anzetteln.

«« Torra a chircare